Aquesta dita, comuna en molts
idiomes, expressa el risc social que hi ha per emprar certs arguments o adoptar
certes actituds. És el mateix que expressa una altra dita també molt popular “d'aquella pols vénen aquests fangs”. En
moltes campanyes electorals europees, proliferen els candidats que obsessionat per arreplegar vots, propicien el
discurs populista contra els musulmans. Aquesta estratègia pretén provocar la
mobilització i atracció d’una part de l’electorat a partir de l’agitació dels
seus sentiments íntims contra tot allò que és estranger. Al final, ni ha
assolit els resultats polítics esperats i s’han observats alguns fets que han
preocupat als analistes socials.
S’indica que aquesta estratègia
electoral significa sembrar vents que es tradueixen en unes tempestats que
modifiquen els pactes de convivència que estabilitzaven les societats amb una
important diversitat cultural. L’efecte més immediat d’aquests postulats ha
estat observar un tancament de la comunitat musulmana sobre si mateixa i
accentuar els seus aspectes identitaris. Per exemple, en les darreres setmanes
s’ha notat un augment en la freqüentació de les mesquites. Aquesta actitud
confirma el que fa uns anys identificà Gilles Kepel que en la societat francesa
s’està notant una intensificació de la identitat musulmana presentada como un
refús a la pertinència a la identitat francesa i un rebuig a les polítiques que
estigmatitzen als musulmans com a causa dels problemes socials i econòmics. Cal
evitar aquesta estratègia perquè al final només s’intueix un fractura de la
convivència social que seria la traducció pràctica d’una altra dita “qui sembra cards, espines cull”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada