dimarts, 9 de juny de 2020

Qui sembra vents, recull tempestats


Aquesta dita, comuna en molts idiomes, expressa el risc social que hi ha per emprar certs arguments o adoptar certes actituds. És el mateix que expressa una altra dita també molt popular “d'aquella pols vénen aquests fangs”. En moltes campanyes electorals europees, proliferen els candidats que  obsessionat per arreplegar vots, propicien el discurs populista contra els musulmans. Aquesta estratègia pretén provocar la mobilització i atracció d’una part de l’electorat a partir de l’agitació dels seus sentiments íntims contra tot allò que és estranger. Al final, ni ha assolit els resultats polítics esperats i s’han observats alguns fets que han preocupat als analistes socials.

S’indica que aquesta estratègia electoral significa sembrar vents que es tradueixen en unes tempestats que modifiquen els pactes de convivència que estabilitzaven les societats amb una important diversitat cultural. L’efecte més immediat d’aquests postulats ha estat observar un tancament de la comunitat musulmana sobre si mateixa i accentuar els seus aspectes identitaris. Per exemple, en les darreres setmanes s’ha notat un augment en la freqüentació de les mesquites. Aquesta actitud confirma el que fa uns anys identificà Gilles Kepel que en la societat francesa s’està notant una intensificació de la identitat musulmana presentada como un refús a la pertinència a la identitat francesa i un rebuig a les polítiques que estigmatitzen als musulmans com a causa dels problemes socials i econòmics. Cal evitar aquesta estratègia perquè al final només s’intueix un fractura de la convivència social que seria la traducció pràctica d’una altra dita “qui sembra cards, espines cull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada