dimecres, 24 de juny de 2020

L’egoisme sense límits


Ara, no m’agrada passejar pel meu barri al costat del mar. Quasi bé tothom va sense mascareta i això les distàncies de seguretat és un dir. Deuen pensar que és una dèria de quatre il·luminats demanar fer servir mascaretes. Les porques persones que les portem som la gent gran, i no tots, i alguns pocs joves. Per la resta de gent, el passeig del Front Litoral és una festa. Van en grups contents d’haver-se retrobat, altres caminen despreocupats de si s’interposen en la ruta de les altres persones, alguns corren prou suats per mostrar uns cossos lluents al sol. Res sembla que importi més, que passar-ho bé. El passeig hi ha moments que està atapeït. Per entre mig, la guàrdia urbana que mira indiferent el que passa o no sembla veure el que veuen els meus ulls.

Això de la mascareta, no és que no s’hagi entès, més aviat penso que al no posar-se-la les persones reafirmen una falsa idea d’immunitat. Pensen que el virus passarà de llarg, que ells no els afectarà. Probablement, serà així. Però no calculen que poden ser transmissors asimptomàtics del virus. Amb aquest gest insolidari afirmen el seu individualisme extrem. Els importa poc el que pugui passar a les altres persones. Mentre ells estiguin bé, què importa com es trobin els altres. Hi ha una apologia d’un individualisme que es desentén de les altres persones. Aquesta actitud ens pot dur de nou al desastre. Les autoritats públiques haurien de reforçar l’elogi de la responsabilitat amb més insistència del que estan fent fins ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada