Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir  aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir principis, valors i virtuts fermament construïdes ajuden fan sentir-nos segurs i en pau amb nosaltres mateixos. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Si els fonaments vitals són segurs, l'edifici de la vida resistirà els múltiples cops i proves que la mateixa vida ens fa. Les persones sensates tenen uns fonaments ferms i resistents, “Qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca”. (Mt 7,24)

L'oblit és un perillós enemic que pot donar-nos amargor de cor. Els jueus deportats a Jerusalem des de l'exili visqueren aquesta experiència i ho saberen expressar en diversos salms. El salm 137 és una mostra d'aquesta experiència.

"Si ma i t’oblidava, Jerusalem,
que se’m paralitzi la mà dreta;
que se m’encasti la llengua al paladar,
si deixés d’anomenar-te,
si deixés d’evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
Salm 137/136, 5-6

Glosses per la vida quotidiana

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’una societat que està per venir, però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)

Per ser bones persones i comportar-nos amablement amb els altres cal seguir una petita regla d’or: no fer als altres allò que no volen que ens fessin. Si fem això segur que no ens equivocarem a l'hora de trobar el comportament just i adequat en cada moment. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin, aquest és el resum de la Llei i els Profetes”. (Mt 6,12).

Els actes de les persones són una bona mesura de la coherència de les persones. Les obres ens identifiquen i evidencien les nostres incoherències. Vivim en uns temps de molta aparença on predicadors de tota mena anuncien diferents camins de salvació i felicitat, que són no duen enlloc. Les paraules poden camuflar, fins i tot dissimular, però les obres són evidents als ulls dels altres. La sinceritat brolla de la coherència entre el que diem i fem, entre el que pensem i fem. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits”.(Mt 15,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària fora part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6, 7-8)

La societat del gran consum ha confós la felicitat amb tenir, posseir i acumular. Les tendències socials són consumistes. Moltes persones considerem que cal tenir coses, i com més millor. Fins i tot, els programadors del consum dissenyen els objectes perquè siguin ben aviat obsolets. Poques coses semblen perdurables. La seducció del consum és poderosa. Però la felicitat no es troba en el que podem tenir, sinó en el som. En els tresors del cor, en la pau i el benestar interior. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reteniu tresors als cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6, 19-21)

Glosses per la vida quotidiana

La no-violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és l'única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones."Ja sabeu que van dir "Ull per ull, dent per dent" Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal". (Mt 5,38-39)

Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. “Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos”. (Mt 5,44-45)

Les persones hem de ser senzilles i sinceres, el gest exterior, el que fem, ha de reflectir el que pensem i som. Hem de ser el màxim de sincers i transparents perquè la mirada exterior desvetlli el nostre interior. Hem de fer-ho tot com si Déu ho veiés. La discreció és bona consellera per no engrandir la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estiguem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l’elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa de saber que es fa el bé. "Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga que fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà" (Mt 6,3-4)

Glosses per la vida quotidiana

Les nostres relacions amb les altres persones han de ser amables, amb atenció i educació. Hem de tenir cura de relacionar-nos bé, sense irritar-nos o ferir la sensibilitat de les altres persones. I si ho hem fet, hem de saber demanar perdó com més aviat millor i procurar refer els ponts malmesos. No podem estar enfadats ni fer que s’enfadin amb nosaltres. Hem d’aspirar a ser bondadosos i fer les paus tants cops com calgui. La bondat ens fa cercar contínuament allò que pot fer bé, allò que enforteix la nostra fraternitat amb els altres. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)

Tot sovint ens trobem en situacions que ens angoixen per la seva incertesa. Ens donen intranquil·litat i malestar. En aquests moments necessitem sentir tenir la força interior per confiar som forts i ho superarem. La confiança es construeix. És el resultat d'un treball pacient de trobar les fonts de la pau interior. “El Senyor m'il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿que em pot esfereir?” (Salm 27/26,1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Viure és estimar. Estimant, vivim. El camí a la felicitat és l’amor. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels altres. La vida és alegria si sortim de les aparents tranquil·les seguretats personals i ens situem a l’encontre de les altres persones, especialment aquelles que creuen que no hi ha motius d’esperança o que la injustícia els angoixa o els manlleva la felicitat. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. “Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia en que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,5-10)

Tenim creences, tenim valors i tenim principis. Tenim un ideal de vida que aspirem a ell. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies que creiem viables. Són inèdits que aspirem a ells. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. Fent-ho, podem molestar i incomodar, però el nostre testimoni serveis per mantenir viva aquesta utopia que aspirem. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5, 13)

L’amor dona sentit a la vida. Estimar és un art que cal saber-lo practicar. S’aprèn. Estimant als altres ens trobem a nosaltres mateixos. L’amor fa descobrir els múltiples replecs de la vida. Qui estima se salva i troba la pau. “Déu és amor, el qui està en l’amor està en Déu i Déu en ell” (1Jn 4,16)

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mc 12, 29-31)

No sempre trobo les paraules justes per expressar, en pocs mots, les vivències interiors. La lectura dels salms ajuda a fer aquesta síntesi. La saviesa dels autors dels salms em serveix per resumir en poques paraules tot el que sento interiorment. A partir del salm, puc contemplar el misteri de la vida i com la fe hi és present. Prego amb els salms i visc amb els salms. “Ell és el Déu que em salva / confio, no m’espanto. / D’ell em ve la força i el triomf, / és ell qui m’ha salvat / Cantant de goig sortirem a busca l’aigua / de les fonts de la salvació” (Is 12,2-3)

Glosses per la vida quotidiana

Tota persona és digna de ser respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tan sovint, fins i tot sense adonar-nos. "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen" (Mc 12,10-11)

No hem de confondre l’àmbit de la societat secular i el món de la fe, de la religió i de les vivències espirituals personals, com antigament, o encara avui en alguns països, es confonen l’espasa i l’altar. Hem de respectar, tot i que això no vol dir desentendre’s, les lògiques del món, i aquest ha de respectar, però no ser-ne indiferent, als assumptes de les religions. No hem d’elevar a noves divinitats, perquè seria un pecat d’idolatria, les coses del món. Món i fe tenen els seus àmbits respectius i autònoms. La societat no ha de voler domesticar les religions, però aquestes no ha de voler convertir els seus codis de pecat en lleis. “Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu” (Mc 12,17)

Hem de procurar ser coherents i dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar-les fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli" (Mc 16,15)

Gloses per la vida quotidiana

Molts cops ens sentim indecisos fins al punt d’estar incapacitats per entendre el que està passant. No comprenem el que veiem i escoltem, estem sords i cecs sense ser-ne. Aquesta actitud ens priva d’acollir les veus amigues que volen ajudar-nos a tirar endavant. Si ens tanquem, quedarem atrapats pels nostres fantasmes interiors. És en aquests moments quan hem de confiar en nosaltres mateixos i les nostres capacitats per seguir endavant. “Jesús s'aturà i digué: --Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: Coratge! Aixeca't, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà: --Què vols que faci per tu? El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi. Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat”.(Mc 10,49-52)

En el cant del Magníficat, himne habitual en la pregària quotidiana, però que avui té especial rellevància en la litúrgia del dia, es condensa bona part de l’essència de l’experiència creient. Cada paraula té sentit en ella mateixa i en el seu conjunt. És una lloança a la magnificència de l’obra de Déu i un programa d’actuació per donar compliment al seu amor. Per acollir l’amor de Déu que salva cal tenir un cor senzill i obert. “Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres, i els rics s’entornen sense res” (Lc 1,51-53)