Tota persona és digna de ser respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tan sovint, fins i tot sense adonar-nos. "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen" (Mc 12,10-11)
No hem de confondre l’àmbit de la societat secular i el món de la fe, de la religió i de les vivències espirituals personals, com antigament, o encara avui en alguns països, es confonen l’espasa i l’altar. Hem de respectar, tot i que això no vol dir desentendre’s, les lògiques del món, i aquest ha de respectar, però no ser-ne indiferent, als assumptes de les religions. No hem d’elevar a noves divinitats, perquè seria un pecat d’idolatria, les coses del món. Món i fe tenen els seus àmbits respectius i autònoms. La societat no ha de voler domesticar les religions, però aquestes no ha de voler convertir els seus codis de pecat en lleis. “Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu” (Mc 12,17)
Hem de procurar ser coherents i dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar-les fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli" (Mc 16,15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada