No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mc 12, 29-31)
No sempre trobo les paraules justes per expressar, en pocs mots, les vivències interiors. La lectura dels salms ajuda a fer aquesta síntesi. La saviesa dels autors dels salms em serveix per resumir en poques paraules tot el que sento interiorment. A partir del salm, puc contemplar el misteri de la vida i com la fe hi és present. Prego amb els salms i visc amb els salms. “Ell és el Déu que em salva / confio, no m’espanto. / D’ell em ve la força i el triomf, / és ell qui m’ha salvat / Cantant de goig sortirem a busca l’aigua / de les fonts de la salvació” (Is 12,2-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada