Molts cops ens sentim indecisos fins al punt d’estar incapacitats per entendre el que està passant. No comprenem el que veiem i escoltem, estem sords i cecs sense ser-ne. Aquesta actitud ens priva d’acollir les veus amigues que volen ajudar-nos a tirar endavant. Si ens tanquem, quedarem atrapats pels nostres fantasmes interiors. És en aquests moments quan hem de confiar en nosaltres mateixos i les nostres capacitats per seguir endavant. “Jesús s'aturà i digué: --Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: Coratge! Aixeca't, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà: --Què vols que faci per tu? El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi. Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat”.(Mc 10,49-52)
En el cant del Magníficat, himne habitual en la pregària quotidiana, però que avui té especial rellevància en la litúrgia del dia, es condensa bona part de l’essència de l’experiència creient. Cada paraula té sentit en ella mateixa i en el seu conjunt. És una lloança a la magnificència de l’obra de Déu i un programa d’actuació per donar compliment al seu amor. Per acollir l’amor de Déu que salva cal tenir un cor senzill i obert. “Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres, i els rics s’entornen sense res” (Lc 1,51-53)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada