La pregària fora part de la vida
cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe:
el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran
fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la
pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves
temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra
pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com
més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres
li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu”
(Mt 6, 7-8)
La societat del gran consum ha confós la felicitat amb tenir, posseir i acumular. Les tendències socials són consumistes. Moltes persones considerem que cal tenir coses, i com més millor. Fins i tot, els programadors del consum dissenyen els objectes perquè siguin ben aviat obsolets. Poques coses semblen perdurables. La seducció del consum és poderosa. Però la felicitat no es troba en el que podem tenir, sinó en el som. En els tresors del cor, en la pau i el benestar interior. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reteniu tresors als cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6, 19-21)
Aquesta reflexió, Jordi, omplena, confirma i educa en el si més profund del SER "Evangelós"( Bona Notícia, "Novetat plena") i a través del que escrius regenera en cadascun dels batejats la força i el delit ple del se Esperit Sant: Ser en Ell, No tenir ni posseïr, restar per sempre en les seves Mans i en el seu COR. Glòria al Pare, al Fill i al seu Sant Esperit. Amén. Amén.
ResponElimina