La no-violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és l'única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones."Ja sabeu que van dir "Ull per ull, dent per dent" Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal". (Mt 5,38-39)
Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. “Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos”. (Mt 5,44-45)
Les persones hem de ser senzilles i sinceres, el gest exterior, el que fem, ha de reflectir el que pensem i som. Hem de ser el màxim de sincers i transparents perquè la mirada exterior desvetlli el nostre interior. Hem de fer-ho tot com si Déu ho veiés. La discreció és bona consellera per no engrandir la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estiguem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l’elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa de saber que es fa el bé. "Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga que fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà" (Mt 6,3-4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada