Les nostres relacions amb les altres persones han de ser amables, amb atenció i educació. Hem de tenir cura de relacionar-nos bé, sense irritar-nos o ferir la sensibilitat de les altres persones. I si ho hem fet, hem de saber demanar perdó com més aviat millor i procurar refer els ponts malmesos. No podem estar enfadats ni fer que s’enfadin amb nosaltres. Hem d’aspirar a ser bondadosos i fer les paus tants cops com calgui. La bondat ens fa cercar contínuament allò que pot fer bé, allò que enforteix la nostra fraternitat amb els altres. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)
Tot sovint ens trobem en situacions que ens angoixen per la seva incertesa. Ens donen intranquil·litat i malestar. En aquests moments necessitem sentir tenir la força interior per confiar som forts i ho superarem. La confiança es construeix. És el resultat d'un treball pacient de trobar les fonts de la pau interior. “El Senyor m'il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿que em pot esfereir?” (Salm 27/26,1-2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada