Som persones lliures perquè podem escollir entre fer o no fer el bé. La llibertat ens permet seguir els consells justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos per camins. No tothom ho fa, i per això en el món existeix la injustícia que margina i exclou a moltes persones. Siguem ferms en el nostre caminar per la vida i busquem en tot moment ser testimonis de la justícia.
“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,ni va pels camins dels pecadors,ni s'asseu en companyia dels descreguts;estima de cor la Llei del Senyor,la repassa de nit i de dia”(Lc 1,1-2)
En la tradició bíblica hi ha un relat on s’explica que en els inicis de la creació, l’home i la dona habitaven en el Paradís. Era un jardí abundós de plantes on hi havia l'arbre de la vida. Els seus fruits atorgaven la immortalitat. Però no el varen tastar perquè prengueren abans el fruit, es diu una poma, de l'arbre del bé i del mal. Aquest acte va comportar la seva expulsió del Paradís. Però a partir d’aquest moment els humans poden accedir al coneixement (ésser racional) i jutjar els seus actes (ésser moral). La vida i la moral des de llavors van unides establint unes veritats que tots els deus respecten. "La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat". (Jn 17,17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada