Sense misericòrdia la societat perd la seva ànima. La misericòrdia és l’empatia profunda amb el cor dels altres. Gràcies a ella el meu cor entra en ressonància amb el cor d’aquells que necessiten ser compresos i acceptats tal com són. Des de la prepotència no hi ha possibilitat per la misericòrdia. Aquesta ens permet relacionar-nos d’una forma diferent, més amorosa i humana amb els altres. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38)
Hem de ser coherents. El que fem ha de ser coherent amb el que pensem i el que diem. No hem d’actuar pensant amb el que diran o fem allò que sabem que agradarà als altres. Els nostres actes han d’estar en pau amb la nostra consciència. Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i sincers cap Déu. “No feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent”. (Mt 23, 3-4)
Quan sentim unes paraules entenimentades hi parem atenció. Les escoltem amb atenció perquè ens fan pensar o sadollen el nostre esperit. Però això no passa molt sovint en els grans mitjans de comunicació. Hi ha molt soroll, xerrameques de tertulians banals que enfosqueixen l’enteniment. Trobo a faltar, en els àmbits públics paraules plenes de sentit, pronunciades amb rigor i destinades a fer-me créixer com a persona. “Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes”. (Lc 2,46-47)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada