Glosses per la vida quotidiana

Afirmar-se creient és proclamar que les persones han d’estimar-se sense restriccions ni càlculs interessats. L’amor ha de presidir les relacions humanes. Ha de ser un amor que tingui cura de l’altre, de les seves necessitats i esperances. L’amor ha de ser amable, és acolliment càlid de les persones i acció compromesa a favor de viure dignament i justament. “¿Quan us vam veure afamat i us van donar de menjar o que passàveu set, i us van donar beure? ¿Quan es vam veure foraster i us vam acollir o despullat, i vam vestir? ... Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25, 44-45) 

La pregària forma part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un mateix. Les següents paraules ens recorden els aspectes essencials de la vida: tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6, 7-8) 

La Quaresma és temps per penedir-se. Aquest verb sembla que no tingui massa bona premsa. Penedir vol dir que a una persona li sap greu d’haver fet o deixat de fer alguna cosa. Per això val la pena aquests dies prendre distància d’un mateix i adonar-nos de quines són les nostres mancances, les nostres limitacions i prendre consciència que no sempre actuem per amor. El penediment és una actitud necessària per obtenir qualsevol perdó. És un exercici contra l'arrogància i l'enduriment de cor. “Les víctimes no us satisfan / si us oferia un holocaust no me’l voldríeu. / La víctima que us ofereixo és un cor penedit, / un esperit que es penedeix, / vos Déu meu, no me’l menyspreeu” (Salm 51 (50),18-19