Cal ser justos i estimar la justícia. No hi ha cap excusa. Les persones estem unides per una fraternitat universal que hauria de trencar les desigualtats i discriminacions que fan perdre la dignitat humana. La justícia brolla del cor i ens mou a fer el bé. La fe dels cristians anuncia una Bona Nova que dona esperança a qui pateix qualsevol forma d’opressió. L’amor que està a la base d’aquesta fe esdevé caritat política perquè vol erradicar les injustícies que oprimeixen. Els cristians som misericordiosos i compassius, però també hem de ser activistes de la justícia i lluitar activament contra qualsevol opressió. “El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells” (Salm 103(102), 6)
La vida cristiana no pot ser una experiència de prohibicions i privacions sense sentit. El camí de la fe és una donació a l’estimació des d’on brolla la vivència de la transcendència. En el fons del cor Déu pren sentit a partir de l’encontre quotidià amb els altres. L’amor, expressat en forma de misericòrdia, compassió i solidaritat, dona sentit a la nostra vida.
“Vós no voleu oblacions ni sacrificisi m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí em teniu”(Salm 40(39), 7-8)
Alguns cops els esdeveniments de la vida ens trasbalsen i neguitegen. En aquests moments, agraïm trobar consol a les nostres preocupacions. Són davant d’aquestes circumstàncies quan esperem sentir-nos acompanyats, compresos i acollits càlidament per asserenar l’esperit. El mateix que sentim nosaltres ho senten altres persones que poden passar tràngols similars. No endurim els nostres cors a acollir els altres.“Senyor, vos m’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”. (Sal 15,11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada