Ser cristià és seguir la causa de Jesús. Això comporta estar disposat a renunciar al que podríem anomenar valors de la mundanitat i acceptar una altra escala de valors. Això té les seves dificultats. També vol dir assumir les contradiccions personals, les quals no ha de representar cap dificultat per defensar aquesta causa. Ningú és perfecte. La creu és també motiu d’esperança, perquè d’ella neix l’esperança definitiva i també perquè des d’ella podem entendre les creus dels altres. “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Lc 9, 23-24)
Us proposo una senzilla pregària per tal d'acompanyar-nos tot el dia. Ella parla de l’actitud que hauríem de tenir totes les persones que ens diem cristians. El temps de Quaresma ens convida a cercar els camins que Déu ens proposa per fer un món més just i solidari. Aquests dies hem de saber trobar la manera de posar-nos en mans de Déu i descobrir el que vol dir fer la seva voluntat. " Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins” (Salm 24,4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada