dimarts, 15 de setembre de 2009

Arenys de Munt

El cap de setmana passat a Arenys de Munt la ciutadania ha tingut l’oportunitat d’expressar en una urna la seva resposta a una pregunta formulada de forma comprensiva. Entorn a aquest consulta hi hagut molt de soroll i enrenou. M’han sorprès algunes declaracions d’abans i de després del referèndum. De totes elles m’han deixat bastant bocabadat les paraules d’un vell dirigent polític, ànima de moltes mobilitzacions populars i també de canvis de partit, que afirmà contundentment que el referèndum del diumenge era una triomf de la normalitat democràcia. Sí, però no del tot.

Gràcies a la democràcia els ciutadans d’Arenys de Munt han pogut respondre per votació a una pregunta ben formulada. Res més. Però, i aquí està la meva puntualització, la democràcia no és només l’exercici del vot sinó la possibilitat de conformar una opinió política personal, raonablement lliure de qualsevol manipulació, a partir del contrast d’opinions contraposades. I això no ha passat. No hi hagut espai per construir el discerniment personal a partir d’un procés deliberatiu. La lògic eufòria pel referèndum ha amagat i dissimulat els altres components bàsics de tota consulta electoral. Fins i tot, els aspectes formals que conformen l’imaginari col·lectiu del que s’entén per una consulta electoral, no s’han respectat. És cert que la democràcia és compon també d’aspectes simbòlics, però també es fonamenta en un conjunt d’activitats que acompanyen a tot procés deliberatiu i de presa de decisió.

Penso que calia fer aquestes puntualitzacions perquè els replicants, aquelles entitats que ja han anunciat altres referèndums, ho tinguin en compte en el futur. Aquest avís va també per aquells partits que, a corre cuita, s’han sumat a la iniciativa. La banalització d’aquestes qüestions al final sempre es giren en contra dels bons propòsits. Cal reconèixer que l’agitació ajuda a desvetllar les consciències i això és necessari per avançar. La quietud porta a la paràlisi política. La democràcia necessita que els ciutadans puguin conèixer i triar entre totes les possibles respostes al referèndum. De la mateixa manera, caldria explicar a aquests ciutadans quin és l’encaix dels processos deliberatius dins de la democràcia representativa. En aquest àmbit de responsabilitat, els medis de comunicació haurien de contribuir a clarificar aquestes qüestions enlloc de quedar-se en la perifèria de les anècdotes.

Malgrat les limitacions, que són moltes, el que ha passat a Arenys de Munt ens hauria de fer reflexionar. Voldria recordar que fa uns quants anys enrere quan un grup d’inquiets ciutadans s’animaren a parlar de les balances fiscals, foren tinguts com uns il·luminats. Ara, amb la perspectiva del temps, cal reconèixer que gràcies a l’esforç abnegat d’aquest petit grup de persones anys després les balances fiscals foren la pedra de toc de la Generalitat de Catalunya per plantar cara al govern de Madrid. Gràcies a la visió d’uns quants, avui s’ha avançat cap un sistema fiscal més just per Catalunya. En aquest sentit, la iniciativa d’Arenys de Munt pot haver estat un pas endavant per retrobar-nos com a país. Ara bé, al costat dels sentiments també calen reflexions. Els partits polítics tenen el deure, en aquest cas, de portar aquestes reflexions als ciutadans ja que, al darrera d’una pregunta, hi ha masses respostes que no es contesten amb els eslògans de sempre ni amb una agitació permanent dels sentiments.

Finalment, crec pertinent deixar unes reflexions en forma de qüestionament per tal de contribuir a clarificar aquests assumptes: els referèndums ajuden a disminuir la desafecció política?; estan tots els ciutadans prou motivats per participar en aquestes consultes? el procés deliberatiu és consistent amb la pregunta formulada?; un referèndum ajuda a la deliberació?.

1 comentari:

  1. molt bé el que dius. A mi m'ha semblat més una festa major que un referendum. I em sembla que en comptes de preguntar: "estàs d'acord amb la independència dintre de la UE" s'hauria de preguntar: "estàs d'acord amb la independència sabent que Espanya ens negarà estar a la UE durant bastant de temps i que el Barça haurà de jugar la lliga catalana i per tant desapareixerà?" en fi, és una ironia, però és el que sabem tots que passarà com no avancem a bones amb els nostres veïns.jaume

    ResponElimina