En el judaisme el nom que es dona a Déu és un reflex de la concepció que es té de la naturalesa divina i la relació que Déu ha establert amb el poble jueu. Al llarg dels texts sagrats del judaisme el nom de Déu està amagat darrera d’altres noms. Aquests diferents noms representa la pluralitat d’aspectes de la seva divinitat i de la manera com són percebudes. Pels jueus el nom més important de Déu és el que expressa el tetragrama o tetragràmaton format per les quatre consonants hebrees YHWH, del qual se'n deriva l’expressió Yahavè, i que és la denominació més emprada en els llibres sagrats. La primera traducció del tetragama, i la més emprada és “el Senyor”. Per evitar pronunciar el nom de Déu, en els textos sagrats s’han fet servir moltes expressions per referir-se a Déu. Moltes d’aquestes expressions són molt contextuals i estàn associades a quin aspecte de Déu es vol emfatitzar. Alguns d’aquests noms són: adonai (els meus senyors), El (Déu), El Olam (Déu etern), El Shalon (Déu de pau), Eloi (Déu per sobre tots els deus o Déu de tot), Shekhinah (presència de Déu), YHWH Sabaoth (Déu dels exèrcits).
Atès que el cristianisme es considera a sí mateix el compliment del judaisme, per la vinguda del messies en la persona de Jesucrist, molts dels conceptes sobre el caràcter de Déu i la seva varen integrar-se en la doctrina de l'Església Primitiva cristiana, encara que al llarg de la història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat la importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.
El judaisme és, a més d’una religió, una tradició i una cultura d’un poble específic. Això diferència el judaisme d’altres religions que són més transversals, afecten a diversos pobles i cultures. La tradició i la cultura jueva són molt diverses perquè han estat desenvolupades per diferents comunitats immerses en contexts culturals diferents degut al fenomen de la diàspora. La pregària més identificativa del judaisme és el Shema Yisrael: “Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’Únic” (Deuteronomi 6,4).
Atès que el cristianisme es considera a sí mateix el compliment del judaisme, per la vinguda del messies en la persona de Jesucrist, molts dels conceptes sobre el caràcter de Déu i la seva varen integrar-se en la doctrina de l'Església Primitiva cristiana, encara que al llarg de la història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat la importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.
El judaisme és, a més d’una religió, una tradició i una cultura d’un poble específic. Això diferència el judaisme d’altres religions que són més transversals, afecten a diversos pobles i cultures. La tradició i la cultura jueva són molt diverses perquè han estat desenvolupades per diferents comunitats immerses en contexts culturals diferents degut al fenomen de la diàspora. La pregària més identificativa del judaisme és el Shema Yisrael: “Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’Únic” (Deuteronomi 6,4).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada