Judaisme XI - Les festes del judaisme 1

Judaisme XI - Les festes del judaisme 1

El judaisme, tal com s'ha dit anteriorment, a més d'una religió és una forma de vida. Per això els jueus viuen i expressen la seva fe en diversos moments i circumstàncies. Generalment ho fan en família i en comunitat, a través del culte a la sinagoga o en entorn socials com sopars o altres celebracions. Les festes principals del judaisme són: Shabat, Roix ha-xanà, Iom Kipur, Sucot, Simkhat, Khanucà, Purim, Pésakh i Xavuot. Després hi ha un altre grup de festes menys importants como són: Disset de tamuz, Nou d’av, Dejuni de Guedalià, Asarà be-tevet, Dejuni d’Ester, Tu bi-xevat, Lag ba-omer, Iom ha-zikharon, Iom ha-atsmaut, Iom ha-xoà.

El shabat és el setè dia de la setmana. És un dia de festa, de pregària i de descans. Comença a la posta de sol del divendres i acaba quan es pon el sol el dissabte. Commemora el descans de Déu al setè dia després de la Creació. Pels jueus ortodoxos durant el shabat no es pot encendre foc, ni encendre aparells elèctrics, inclosos els petits electrodomèstic, no es poden agafar ascensors o parlar per telèfon, no es pot conduir, cuinar, escriure. De forma genèrica, està prohibida qualsevol activitat. El shabat comença al capvespre del divendres a la sinagoga amb un servei religiós. La dona jueva encen dues espelmes, para la taula amb un mantell blanc al damunt del qual posa dos pans trenats que seran beneits com a signe d’inici del shabat en l’entorn de la llar. El cap de família recita el quidduix que és la benedicció d’una copa de vi. Mentre es sopa es canten himnes i es llegeixen fragments de la Torà. Al matí i al capvespre del dissabte hi ha serveis religiosos a la sinagoga. El shabat acaba amb la havdalà que és una benedicció que indica la fi del dia sagrat i l’inici dels dies profans.

Roix ha-xanà (cap d’any). Els jueus diferencien l’inici de l’any civil, festa de Roix ha-xanà, i el començament de l’any religiós que és la festa de Pésakh en el mes del nisan. Dura dos dies, que corresponen els dies 1 i 2 del mes del tixrí (setembre-octubre del nostre calendari). És una festa presidida per l’oració. A les sinagogues es cobreix la Torà amb un mantell blanc. Les persones es vesteixen de blanc perquè aquest color representa tant l’alegria com el dol. Durant aquesta festa es llegeix set vegades el salm 47, en record a les set voltes que els israelites donaren a la ciutat de Jericó abans de que caiguessin els murs i, durant els serveis religiosos, es fa sonar cent vegades el xofar (banya d’animal transformada en instrument de vent).

El Iom Kipur (dia del perdó): Es el dia destinant al penediment dels pecats (teixuvà). És el dia 10 de tixirí (setembre-octubre) i marca la fi dels deu dies de dejuni iniciats amb la festa del Roix ha-xanà.

Sucot (festa de les Cabanes o dels Tabernacles). Aquesta festa dura set dies. Comença el 15 del mes de tixrí (setembre-octubre), cinc dies després del Iom Kipur. Amb aquesta festa es commemora l’antic pelegrinatge al Temple de Jerusalem, ja que en una època aneterior era obligació pelegrinar-hi per oferir les primícies. També commemora el temps en què el poble d’Israel caminà pel desert a la sortida d’Egipte. Es fa a la tardor, a la fi de la verema i de les collites. El ritual més important de la festa és la construcció de la sucà (cabana). Les cabanes simbolitzen els sentiments de precarietat i provisionalitat, per tal que les persones no idolatrin als béns materials.

Simkhat Torà (alegria de la llei). Aquesta festa es celebra l’endemà de la festa de Sucot, el dia 23 de tixrí (setembre-octubre). Es una festa d’exaltació de la Llei revelada per Déu. Indica la fi del cicle anual de lectura de la Torà i l’inici d’un nou cicle.

Khanucà (consagració del temple). És la festa de les Llums. Es celebra el dia 25 del mes kislev. Commemora la purificació del Temple profanat per l’emperador Antíoc IV Epifanes (175 ac i el 164 ac).

Purim (festa d’Ester). Aquesta festa es celebra el dia catorze del mes d’adar (febrer-març) i commemora la història narrada en el llibre d’Ester.

Pésakh (Pasqua). És la festa més important del judaisme. També es denomina com a ‘festa de la Llibertat’, ‘festa de la Primavera’ o ‘festa dels Àzims’. La Pésakh es celebra a la primavera, comença el dia 15 el mes del nisan (març-abril) i dura set dies a Israel i vuit a la Diàspora. Abans de la destrucció del Segon Temple (any 70 de l’era actual), durant aquesta festa es feia pelegrinatge a Jerusalem per anar al Temple i oferir el sacrifici d’un anyell.