Judaisme VII - Denominacions jueves. El judaisme ortodox

Aquesta corrent del judaisme rep el qualificatiu d’ortodox en contraposició del moviment Haskala o moviment il·lustrat del judaisme promogut en el segle XVIII per Moses Mendelsohn (1729-1786). La il·lustració jueva propugnava la modernització del judaisme del seu temps, la seva inculturació, la revisió del Talmud per adaptar-lo a la societat moderna i la igualtat de gènere. La reacció davant la il·lustració jueva es cohesionà en el moviment ortodox. Aquesta visió del judaïsme insisteix en la necessitat d’aprofundir en l’estudi de la Torà, l’estricta observança de la Halakhà i l’acompliment de tots els preceptes mitzvot. El nucli central de les creences de l’ortodòxia jueva és considerar que la Torà i el Talmud són immutables perquè manifesten la voluntat divina, per això les persones han d’adaptar-se a ella i no al revés. Per això l’ortodòxia és fidel a la Llei de Déu tal com la va donar Déu a Moisès al Sinaí, la Llei escrita (Torah) i la Llei oral (Talmud). La visió ortodoxes és majoritària a Israel i entre els jueus d’origen asquenasita (jueus d’origen centro europeu) i molt poc entre els jueus sefardites (descendents dels jueus expulsats d’Espanya).

Pel judaisme ortodoxa la religió forma una unitat entre la creença i l’estil de vida sota l’imperi de la Llei Suprema. Es considera que un jueu és ortodox quan compleix tots els preceptes especificats per les lleis jueves que cal observar-les amb la mateixa exactitud ara com en segles anteriors. La Torah és una guia per l’actuació dels jueus per tal que siguin tolerants, que estimin al proïsme i ajudin a tots els membres de la comunitat jueva. Dins del judaisme ortodoxa hi ha una corrent qualificada d’ortodòxia moderna que es diferencia per la seva voluntat d’adaptar les seves pràctiques i estudis als paràmetres de la societat contemporània.