dijous, 1 de març del 2012

El perdó està en el cor de les persones

M’han sorprès les reaccions d’alguns membres de l’esquerra abertzale davant la recent homilia conjunta dels bisbes del País Basc. Els tres bisbes bascos feren una crida directe a ETA perquè els seus membres mostressin un “penediment veritable”i fessin una “petició sincera de perdó”envers les víctimes del terrorisme. Fou una homilia a favor de la pau i la reconciliació. Virtuts importants en el temps de Quaresma. Per això els bisbes consideren que “particularment, el penediment i el perdó són necessaris allà on les agressions dels terrorisme i de tota mena de violència o injustícia han obert ferides profundes. Demanem a Déu que els qui han fet malbé i han ofès el proïsme sentin la crida al penediment veritable i a la petició sincera de perdó”.

Hem sento al costat i identificat amb el que han dit els bisbes bascos, més enllà d’altres consideracions sobre algunes decisions pastorals particulars. No hi haurà pau al País Basc sense una reconciliació i aquesta no serà possible sense el perdó sincer de tota ofensa. Això és el que els cristians diem en el Parenostre. El perdó està en el cor de les persones. És per això que he trobat ridícules les reaccions d’alguns dirigents de l’esquerra basca davant de la homilia dels bisbes bascos. Alguns, per caricaturitzar la homilia, han dit que el perdó és “un tema de confessionaris”. Només des de la barbàrie de la irracionalitat o estupidesa intel·lectual es pot sostenir aquesta afirmació. Quina barbaritat i ignorància !!!. On està el perdó?. El perdó brolla en els cors sincers, en un esperit que es penedeix per mal que ha fet. La reconciliació, neix d’un profund sentiment de sentir-se pecador davant de Déu per això cal demanar perdò si la persona és creient, o per un sentiment humà de reconciliar-se amb el germà.

Al marge de tota experiència creient, la humanitat reconciliada és la única garantia d’una convivència basada en l’existència d’una comunitat que vol i desitja viure en pau. La millor garantia per la pau és que no hi hagi ni vencedors ni vençuts. Això vol dir, que abans de qualsevol altre cosa, les persones es perdonen i manifesten respectar les diferencies en favor d’una convivència civilitzada. El perdó és una experiència profundament humana, pròpia de persones intel·ligents i de societats plurals i obertes. No voldria viure en una societat que desterrés el perdó als confessionaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada