dijous, 15 de març del 2012

Etica i moral

Molt sovint tinc la lleugera percepció que es confon ètica i moral, que ambdós mots són emprats de forma sinònima. Però, si s’examina el context o la situació en la qual s’apliquen els conceptes es veu que no són tan sinònims com semblen. Això demostra l’existència d’un cert embolic entre els dos mots. En l’article de Joan Carles Melich Ser-hi. Vers una ètica de la compassió publicat en el darrer número de Qüestions de Vida Cristiana (nº 241) es dóna una adequada definició d’aquests conceptes que ajuda a entendre les seves significacions.

La moral, com a concepte, fa referència als principis, les normes, els valors, les costums i hàbits que defineixen un marc normatiu. Per això, la moral està associada a una cultura concreta. Hi ha alguns pensadors que han pretès elevar la moral a una categoria superior i treure-la de tota contingència històrica. Tota moral és pública, no existeix una moral privada, perquè opera en l’àmbit de les relacions entre les persones.

L’ètica no està vinculada a cap norma o a principis. L’ètica no respon a la pregunta ¿què he de fer?. No és cap resposta a una pregunta, sinó una apel·lació que empeny a actuar. Com senyala Joan Carles Melich “l’ètica és la resposta al prec d’algú que pateix”. Per això, mentre la moral ens diu què hem de respondre, l’ètica ens diu que hem de respondre sensa saber què hem de respondre. És, en definitiva, el que ens mou a donar resposta al sofriment del germà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada