dilluns, 19 de març del 2012

La globalització de les religions

La globalització ha arribat també a les religions. Així ho explicava Stewart M. Hoover en la recent presentació de l’observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. La facilitat de moure la informació per la xarxa d’Internet possibilita que les persones estableixin múltiples relacions d’afinitat i s’uneixin entorn a interessos compartits. És evident que les religions no estan al marge d’aquest fenomen. Algunes perquè des dels seus inicis han tingut una vocació universal i altres perquè els recents moviments migratoris les ha fet universals. Des de les religions les persones estableixen converses sobre els sentits de la vida i les seves paraules s’escampen més enllà de la simple realitat immediata.

Aquesta nova realitat obre les religions a noves experiències, per exemple, el significat del seu arrelament territorial, la ràpida difusió dels seus continguts o l’aparició de nodes de direcció al marge dels tradicionals. En una societat global les localitzacions són menys importants que en el passat. Les xarxes de relacions transformen ràpidament allò que és local en global. La immediata difusió del coneixement sobre les religions facilita que les persones puguin endinsar-se directament, sense intermediaris, en cadascuna de les experiències del Transcendent. Dependrà de la vivència personal que al darrera d’aquesta experiència s’alimenti un camí cap el sincretisme o un enriquiment dialogal de les religions. El ventall de possibilitats és gran. Cada un dels possibles escenaris transforma els camins tradicionals de transmissió de la fe.

Un altre aspecte a tenir en compte és com les xarxes socials han creat canals nous que contribueixen a difondre doctrines i a minimitzar o relativitzar els centres tradicionals de poder religiós. Alguns d’aquests nous mecanismes transmissors de doctrina poden esdevenir opacs als centres de guàrdia de l’ortodòxia de les creences religioses. De tal manera que, de forma discreta, les heterodòxies, radicalismes o fonamentalismes es poden alimentar-se aprofitant la facilitat per transmetre les opinions a través de la xarxa. Un dels fets notoris d’aquesta nova situació són l’ús de les xarxes socials que fan determinades corrents fonamentalistes islàmiques per penetrar en les societats occidentals o la ràpida difusió que tenen certs grups evangèlics que es consideren hereus dels telepredicadors d’anys enrere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada