dilluns, 5 de maig de 2014

Tradicionalisme català

Som el que manifestem perquè ens podem considerar hereus de persones que ens han precedit. Els que vivim el temps present actuem, en part, d’administradors del que altres persones han fet. En el mateix instant que el present esdevé projecte de futur per generacions venidores. Aquest fil de imperceptible de continuïtat aporta significats per comprendre el que ha passat i per donar sentit al per vindre. El filòsof Josep Ferreter Mora considerà que els catalans ens sentim segurs de nosaltres mateixos quan tenim consciència del que estem fent i del que hem fet, tant individual com col·lectivament. Cal remarcar que aquesta reflexió, força il·luminadora pel temps actual, fou escrita pels anys 40 del segle passat.

Els catalans tenim una societat tradicionalista. Sense prejutjar que aquest enunciat comporti una orientació política determinada. El tradicionalisme català no és cap sistema de pensament, sinó més aviat una manera d’estar en la vida i una forma de comprendre el paper dels catalans en la història. Els catalans estimem la història de les nostres institucions i considerem que la tradició connecta justament el passat, il·lumina el present i es projecta cap el futur. El passat no es pot considerar com un anacronisme o una peça d’antiquari, sinó una realitat plena de sentit que s’estima, es respecte i es vol preservar.


El tradicionalisme no és cap reivindicació acrítica del passat, ni una renuncia a la seva reinterpretació a la llum del present. Qui tingui aquest enyorament de la tradició com a reserva immòbil no ha comprés el valor social que aquella té pel canvi de la societat. La defensa del tradicionalisme no comporta alinear-se amb les visions tancades de la societat. Les persones d’avui administrem amb cura la tradició; però també som responsables de fer-la dialogar amb el present. Gràcies a aquest diàleg el passat s’acosta cap al futur, amb noves visions i comprensions a través del present.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada