dimarts, 13 de maig del 2014

Escric el que veig i visc

L’altra dia, en una conversa caçada al vol, vaig escoltar com una dóna criticava al seu company perquè escrivia un blog. Li retreia que ho fes per lluïment personal. Com si això afavorís el seu ego. Aquesta conversa m’ha fet pensar perquè escric cada dia una nota en el meu blog. Sempre que algú m’ho ha preguntat he contestat, més o menys el mateix: per aclarir-me. Gràcies a fer la nota diària penso, escric i comparteixo els meus pensaments i estats d’ànim. Si a més, algú em pregunta si m’importa que em llegeixin, la resposta també serà sempre similar: no massa. Mentiria si digués gens, però m’interessen més les primeres raons. Que tingui lectors em complau, però no és el meu objectiu.


El mateix títol del blog indica el seu sentit. Vita Moleskine és l’experiència vital transcrita en un quadern de notes. Les notes es conformen a mesura que passa el dia. La contemplació i vivència de la realitat m’aporten els ingredients bàsics per estructurar les meves reflexions. L’observació del que passa, el que visc, sento o llegeixo són la base de les meves notes. Els pensaments vitals emergeixen i s’entrellacen com les cireres. La vida aporta prou llums i ombres per teixir cada dia una nota. Les meves reflexions neixen l’experiència viscuda sedimentada per un pensament que opera de filtre conductor del que escric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada