dimecres, 7 de maig de 2014

La identitat musulmana no és només un mocador

Vaig assistir a un col·loqui, perfectament organitzat pel Consolat dels Estats Units a Barcelona i l’IEMED, sobre la construcció de la identitat dels joves musulmans. A partir de les intervencions dels participants i del propi disseny de l’acte vaig construir la següent reflexió. ¿Per què quan al parlar de la identitat del joves musulmans es diu que es tracta de joves de la segona generació, per matissar que, si bé terme és inapropiat, ja ens entenem el que es vol dir? ¿Per què al parlar d’aquesta qüestió hi ha la tendència de centrar-ho tot en l’ús del jihab? ¿Quins problemes tenen els nois musulmans? ¿Per què tota la identitat religiosa musulmana queda reduïda a un tros de tela? Estirant les preguntes possibles al seu extrem també ens podríem preguntar el següent: ¿no ens estarem equivocant en els enfocs sobre aquesta qüestió?, ¿no pesen molt els estereotips i això fa que es desenfoca profundament tota la problemàtica associada a la construcció de la identitat / les identitats?.

Penso que tindria més sentit abordar aquesta problemàtica des d’una perspectiva més cultural (antropològica) que religiosa. Així, per exemple, es podria parlar, en un intent de redefinir l’enunciat del problema, en termes del procés de construcció de la identitat cultural d’uns joves que tenen un conflicte alhora de definir-la. Conflicte que es dóna per la trobada entre unes referents d’identitat d’origen familiar, generalment arrelats a la cultura àrab i a la tradició islàmica, amb uns altres que són propis d’una societat secularitzada i culturalment diversa.


Aquest procés de construcció de la identitat en els joves és més complex que la discussió que es pot fer només sobre el mocador. A més, aquesta discussió redueix la identitat a l’ús d’un símbol que només fan servir les dones i s’oblida els problemes que es poden trobar els nois en una situació similar. Cal una nova mirada davant aquesta qüestió sense oblidar que cal respectar l’ús del jihab sempre que no sigui una imposició. Però que darrera del seu ús, pot haver-hi un debat religiós, a resoldre en l’àmbit de la fe, però també una qüestió estrictament cultural amb enorme pes alhora de construir la identitat. En aquest darrer cas són suggerents les hipòtesis que anuncien que l’ús del mocador és un mecanisme més que s’activa alhora de definir la identitat i que expressa una defensa o protecció psicològica amb un ambient que es considera hostil. En qualsevol cas, com indiquen els experts, l’ús del mocador no és una anècdota secundària alhora de definir la identitat de les dones musulmanes ni un tema menor en els processos d’integració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada