dilluns, 16 de juny de 2014

No tot va bé en els catalans musulmans

Estem instal·lats en el cofoisme de pensar que vivim la diversitat religiosa a Catalunya de forma plàcida. És cert que des de fa temps no es donen conflictes entre ciutadans i les confessions religioses, especialment amb les que viuen més públicament la seva fe. Els moviments laïcistes segueixen les seves controvèrsies amb les reminiscències del confessionalisme catòlic, i, en més d’una ocasió tenen raó; les autoritats locals segueixen situant els oratoris- mesquites musulmans en els polígons de les perifèries com si això no fos segregació urbana; els evangèlics carismàtics creixen i proliferen amb les seves músiques i al·leluies; i les altres religions minoritàries sobreviuen com poden, algunes totalment controlades des de l’estranger. Però com que no passa res, és a dir: no hi ha conflictes que alterin la convivència, tothom considera que tot va bé.

¿Va tot bé?. No hi ha una única resposta a la pregunta; hi vàries consideracions a fer segons la dimensió temporal. A curt termini, hi ha una sensació de tranquil·litat, a ningú li molesta la pau social; però la resposta a mig i llarg termini és mes complexa, més fosca. Avui s’estan assentant les bases del que passarà d’aquí uns quants anys i estan succeint alguns fets que poden condicionar negativament aquest futur. El més rellevant és l’impacte de la crisi econòmica en col·lectius que tenen en comú tenir un origen immigrant i, alguns d’ells, professor la mateixa religió islàmica. En aquest cas, la crisi ha aprofundit la crisi d’identitat que tenen algunes persones en aquests col·lectius.

L’atur, a més d’agreujar la situació econòmica d’aquestes persones, els proporciona un temps que cal ocupar com abans ho feia el treball. Alguns individus, intentant refer la seva identitat sempre esborrada per una immigració mal assumida, tornen als oratoris a buscar consol, comprensió i a refer lligams i vincles a fi de comprendre i suportar aquesta situació. Aquesta circumstància està sent aprofitada pels sectors més tancats de l’Islam per captar adeptes sobre la base del conflicte amb la societat d’acollida i el refús de tot un model de civilització que s’interpreta decadent i explotador per trobar-se allunyat d’Alà. Poc a poc, aquestes persones endureixen els seus cors i manifesten uns posicionaments que abans no mostraven. Mala peça al teler,  perquè és una nova font de tensió encoberta en una societat que té masses raons per l’enuig. Fa temps que insisteixo en aquestes temes, però en lloc de resoldre’s la situació s’està enfosquint per moments. Encara hi som a temps, però cal sortir de l’actual passivitat i intervenir per crear noves condicions socials que facilitin una millor convivència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada