Moviments mirant el 2015

La proximitat de les eleccions municipals, a menys d’un any, encén molts comentaris i comença a estimular moviments tàctics. Això és molt evident a la ciutat de Barcelona. Cada sessió plenària del consistori s’intueixen, com de podria ser d’altra manera, la guerra de posicions per afirmar perfil propi i desgastar l’adversari. Un fenomen nou s’ha produït en les darreres setmanes: la possibilitat de crear una àmplia plataforma política on agrupar diferents corrents i moviments polítics identificades com a populars i d’esquerres. Tot està en els seus inicis, però tot sembla apuntar que inexorablement es va en aquesta direcció. Això és bo perquè, a més de clarificar el panorama polític, pot aportar a la política una saba de renovació del propi sistema polític.

És més que probable que aquestes plataformes personalment no se’m presentin com captivadores del meu interès polític, però, dit això, penso que són necessàries per provocar el necessari capgirament moral de la política. Calen noves veus capaces de fer propostes polítiques renovadores d’un estil polític caduc. Aquestes formacions, potser encara poc sòlides per aportar alternatives als complexes problemes de la ciutat, poden representar una crida a favor d’una manera diferent d’entendre i fe política que pot ser interessant d’atendre.

En aquesta línia, caldria començar alertar sobre l’error que seria, en el cas de no poder fer-se  la consulta el dia 9 de novembre, fer coincidir les eleccions municipals del 2015 amb unes eleccions plebiscitàries. Cada  moment electoral avalua una gestió política determinada. La possible coincidència, a més d’entorpir la valoració de la feina per les persones que l’any 2011 assumiren la direcció política dels ajuntaments catalans, confondria l’espai polític i l’interès per resoldre la qüestió nacional empobriria el sentit de les eleccions municipals; i també no ajudaria conèixer el pes polític d’aquestes noves alternatives que s’estan prefigurant al marge dels canals tradicionals de la política.