dimarts, 11 de novembre de 2014

Barcelona capital de l’Estat català

Fa pocs dies, es presentà el llibre blanc Barcelona, capital d’un futur estat editat per l’ajuntament de Barcelona. He tingut l’honor d’escriure el capítol Barcelona, capital per a tothom que és una petita reflexió sobre la nova perspectiva que han de tenir comprensió del fet immigratori a la ciutat de Barcelona. En successives entrades al blog aniré publicant aquest document.

Des de fa temps donem per cert que si Catalunya és la nació dels catalans, Barcelona és la capital dels catalans. Ara fa tres-cents anys, els barcelonins, herois de la resistència a l’assetjament de la ciutat, consideraven que estaven defensant les llibertats de tots els catalans perquè pensaven que la ciutat era la «capital i mare» de la pàtria. La capitalitat barcelonina de l’Estat català ha d’emergir del consens forjat en un lideratge acceptat per la resta de realitats territorials, per la responsabilitat assumida pels seus ciutadans, i ha de mobilitzar sentiments i arrelar en les conviccions dels mateixos catalans. Ser capital és esdevenir lloc de trobada, de construcció d’identitat nacional i d’obertura de Catalunya al món. Gràcies a la capital, un país mostra el que és i el que vol ser integrant el seu passat.

Que Barcelona sigui capital suposa definir l’àmbit simbòlic, emocional i els valors que relliguen la ciutat. Tradició, present i futur han de confluir en la voluntat ciutadana a l’hora de definir l’ànima de la ciutat, allò que la identifica i li dóna singularitat en relació amb altres capitals. Fonamentalment, és una aposta per un futur diferent i millor del que ara som i tenim en el present. Ser i exercir la capitalitat exigeix un compromís de tots els barcelonins i barcelonines, sabent que no tothom comparteix la mateixa tradició en les seves identitats particulars.


Barcelona és el que són els homes i dones que fan ciutat. Al seu costat, hi ha institucions, entitats i relacions humanes que defineixen una realitat viva. Cadascun d’ells tenen identitats particulars que se sumen a l’hora de definir el perfil genuí de la ciutat. Res no és sobrer ni accidental a l’hora de pensar com ha de ser aquesta Barcelona capital de l’Estat català; aquesta Barcelona, Ciutat Ideal, expressió de la Catalunya sobirana. Aquest futur per construir es defineix per una voluntat de ser amb i per a les persones, en primer lloc, i després per ajudar a desenvolupar els projectes i el camí de les realitats associatives de la ciutat. Aquest propòsit no són camins incomunicats. Són itineraris plens d’interseccions i sempre orientats a un destí comú: fer de la Barcelona capital un espai de civilitat.

1 comentari: