Fa pocs
dies, es presentà el llibre blanc Barcelona,
capital d’un futur estat editat per l’ajuntament de Barcelona. He tingut
l’honor d’escriure el capítol Barcelona,
capital per a tothom que és una petita reflexió sobre la nova perspectiva
que han de tenir comprensió del fet immigratori a la ciutat de Barcelona. L’entrada
al blog és una part d’aquest article.
Amb
els nous barcelonins ha aparegut una nova ciutadania diversa i plural, i també
una nova ciutat on la tradició es barreja amb noves sensibilitats i mirades.
Totes aquestes s’han d’integrar en la construcció de la civilitat de la capital
de l’Estat català. A Barcelona conviuen unes quantes ciutats que dialoguen i a
vegades s’ignoren. Aquestes diferents ciutats s’han potenciat per la
incorporació dels nouvinguts, els quals han aportat nous referents simbòlics
per definir la identitat de la societat barcelonina.
Per
aconseguir una Barcelona oberta i respectuosa amb la diversitat dels seus
ciutadans, cal prosseguir en la perspectiva de la interacció i el diàleg
intercultural. La incapacitat de les vies d’integració dels immigrants basades
en la multiculturalitat o en els models d’assimilació estimularen a pensar nous
camins per gestionar la creixent heterogeneïtat de la societat. La ciutat de
Barcelona fou capdavantera, a finals dels anys noranta del segle passat, a
impulsar el diàleg intercultural com una manera de promoure un model nou
d’integració basat en la interacció de les persones a l’hora de fer ciutat.
Aquesta fou, en el seu moment, una de les grans aportacions de Barcelona al
debat europeu sobre l’acolliment i la integració
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada