El sicòmor de Zaqueu

La conversió de Zaqueu, "cap dels publicans i ric", persona tinguda per col·laboracionista i traïdora segons els jueus per treballar pels romans estrangers invasor de la pàtria, ens il·lumina sobre el sentit del procés del canvi interior. En la seva homilia a la missa del dia el papa Francesc comentant el fragment de la conversió de Zaqueu ha destacat que aquest era “com tants dirigents que coneixem: corruptes. En comptes de servir al seu poble, exploten al poble per servir-se a si mateix. Al món hi ha alguns ... I la gent no l’estimava. Això, sí, no era tebi, no estava mort. estava en estat de putrefacció. Corrupte. Però va sentir alguna cosa dins”. La seva inquietud el mogué a conèixer a Jesús, tingut per profeta i sanador, persona que es considerava que parlava bé i era consdierat sant.

Zaqueu té curiositat i surt a l’encontre de Jesús. La seva curiositat era tan forta que no el frenà de fer una mica el ridícul, com que era baix s’enfila a una arbre, un sicòmor, per veure millor a Jesús. El seu interès, la seva força interior el portà a mobilitzar-se i emprar tots els recursos possibles per trobar a Jesús. No tingué cap vergonya de fer-ho, tot i les oposicions dels altres jueues que els consideraven un traïdor. Pot més les seves ganes de saber qui era Jesús. Al final, quan Jesús veu a Zaqueu l’apressa per anar a casa seva a hostejar-se. Davant d’aquest gest l’evangelista destaca que “tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!”. Els jueus s’escandalitzaren de Jesús, però l’encontre de Zaqueu amb ell es rel motiu de la seva transformació personal. Es converteix. La conversió comporta l'inici d'una nova vida, d'un mudança interior. Bàsicament, un canvi de comportament posa de manifest aquesta nova manera de fer. Això és el que deixa clar la narració de la conversió de Zaqueu "Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus bens, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més".

Comentant aquest aspecte el papa Francesc senyala un aspecte que considero essencial per la nostra mentalitat calculadora i especuladora d’interessos: “quan la conversió arriba a les butxaques, és segura. ¿Cristians de cor? Sí, tots. Cristians d'ànima? Tots. Però, cristians de butxaques, pocs eh! Pocs. Però la conversió ... i aquí, ha arribat de seguida: la paraula autèntica.”  Amb Zaqueu la narració evangèlica senyala que tota conversió comporta un canvi radical, profund. Mentre els jueus murmuraven al no entendre el gest de Jesús, Zaqueu, el publicà que surt a trobar Jesús, es transforma i canvia a partir de l’acolliment que dóna a Jesús. Nosaltres, necessitem trobar el nostre sicòmor personal per sortir a l’encontre de Jesús i deixar-nos emportar per la transformació que ho canvia tot.