diumenge, 23 de novembre del 2014

Poujadisme

Desconeixia l’existència d’aquest moviment, però la lectura del llibre Postguerra de Tony Judt m’ha fet interessar per ell. El terme poujadisme, no confondre amb pujolisme, que és una altra cosa, designa un moviment reactiu de les classes mitges a mig camí entre el ressentiment i la pèrdua dels seus somnis col·lectius. En general, aquest moviment ha estat molt defensiu i els analistes polítics, francesos sobretot, l’han identificat com a resposta corporativa i conservadora de les classes mitges o de la petita burgesia.  El poujadisme, s’anomena així pel seu fundador Pierre Poujade, fou un moviment polític i sindical francès sorgit l’any 1953 i que va desaparèixer en 1958. El seu objectiu era defensar els comerciants i artesans, que es sentien amenaçats pel desenvolupament dels hipermercats a França després de la guerra mundial, i condemnava la ineficiència del parlamentarisme practica en la Quarta República.

Aquesta corrent ideològica  pot considerar-se com una de les últimes expressions de la revolta de les classes mitges. Els diputats poujadistes eren forners, botiguers, llibreters, etc... Eren partidaris d’emprar mètodes de mà dura. A França consideren que Jean-Marie Le Pen és un bon representant del pensament poujadista. No oblidar que la ideologia del Front Nacional té components de protesta contra els polítics i els partits dominants en el sistema polític francès, l’excés d'Estat, l'afirmació de la identitat nacional contra tot el que es considera una amenaça: la immigració, el projecte europeu, les autoritats fiscals, etc..


El terme poujadista s'utilitza de vegades per descriure negativament un discurs polític o social demagògic. Les actituds específiques poden incloure l'activisme en favor dels petits comerciants minoristes, representants d’un enfrontament nacional amb multinacionals, com també designar diverses formes antiparlamentàries, el corporativisme o l'extremisme polític, o més en general per designar un populisme reaccionari. En algunes ocasions, el terme també es fa servir per identificar els que es reivindiquen anar contra els intel·lectuals per considerar-los teòrics i poc realistes. Alguns analistes polítics nord-americans consideren que el Tea Party podria considerar-se poujadista.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada