Ser d’esquerres i de dretes

Un bon amic, amb qui comparteixo el gust per la reflexió i la dialèctica del pensament creatiu, ha fet adonar-me que les persones poden dividir-se en dues categories sistèmiques. Uns foren els que tenen una mentalitat oberta a dialogar amb els processos de canvi. Aquestes individus assumeixen amb naturalitat les novetats i les integren dins de l’univers de les coses acceptables. Enfront d’aquests hi ha un altre grup de persones que són refractàries a assumir les transformacions. Qualsevol alteració del medi els pertorba i davant del que es presenta com a novetat afirmen el valor de la tradició o del que ja és conegut. Són individus que renuncien a explorar el que és diferent. Cap d’aquestes dues categories defineixen una orientació política; més aviat parlen d’unes actituds vitals davant del que la vida depara. És una manera de ser que es manifesta en els comportaments de les persones.

No obstant, anant més enllà de la reflexió inicial, es pot establir fàcilment un paral·lelisme entre aquestes actituds i les orientacions polítiques. El primer grup d’individus es poden identificar com persones de progrés, els progressistes, mentre que els segons serien considerats conservadors. Buscant més matisos, especialment si es fa per contrasta amb l’arena política, hom pot observar que els primers són individus que situen el bé comú en el centre de les seves preocupacions, mentre que el segon grup afirmen que la llibertat individual està per damunt de tota altra consideració.  Anant afinant aquestes diferencies es podria arribar a l’esquemàtica conclusió que les anomenades esquerres polítiques s’identifiquen amb el primer comportament, mentre que les dites dretes ho farien amb el segon. Penso que cal aprofundir i ampliar aquesta reflexió perquè pot ajudar a aclarir les confusions, i per alguns contradiccions, que poden provocar-se pel fet de que algunes persones manifestin sentir-se d’esquerres, però no tinguin aparent dificultat d’assumir determinats postulats fins ara considerats de dretes.