dimarts, 16 de maig de 2017

Deixats de la ma de Déu

Amb aquesta expressió col·loquial es vol expressar la sensació de sentir-se abandonat, que ningú en té cura. Aquesta és, i no altra, la sensació que tinc des de fa temps en relació a la meva seguretat en termes de civisme. Penso que, si no hem preocupo de controlar el meu entorn cívic, ningú ho farà per mi i, ni mot menys, les autoritats públiques. Visc en un barri de Barcelona on les conductes incíviques van en augment, sense deturador perquè ni funcionen els mecanismes d’autocontrol cívic, ni perquè la policia local assumeix la seva responsabilitat. Només actuen sota demanda. Per més que ho he intentat, no he vist en cap moment l’autoritat pública actuar de forma preventiva per evitar els alegres i eufòrics visitants nocturns del meu barri. Situació que s’incrementa exponencialment al venir el bon temps.


Tota aquesta situació em sorprèn perquè una de les competències de la policia local és “exercir de policia administrativa, a fi d'assegurar el compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals, d'acord amb la normativa vigent”. És més, una dia d’estiu amb un sarau descomunal a la matinada provocat per més d’un eufòric visitant nocturn el cotxe patrulla, dels escassos que he vist en el meu barri, passà silenciosament sense dir res de res. Com si l’alteració del descans del veïns fos una banalització de la convivència. Dels meus temps de servidor públic en el món local he integrat que per la policia local és més estimulant la persecució del delicte i poc gratificant recordar als incívics el compliment de les ordenances de civisme. Però, és la seva feina i a Barcelona no la fan. ¿Quants policies locals amb uniforme es veuen en el metro vetllant pel comportament cívic a l’interior dels vagons?. Ja sé que hi ha molta policia de paisà per evitar que ens robin la cartera, però també m’agradaria veure agents protegint-me dels comportaments incívics d’alguns passatgers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada