França ha votat i Europa s’ha
tranquil·litzat. Però, alerta. Els resultats electorals són un pausa dins d'un
procés d’ampli abast de transformació de la societat europea. La vella societat
europea està canviant i nosaltres amb ella. Els analistes indiquen que el
descontent, perfectament fonamentat, de les classes mitges i populars l’estan
capitalitzant les formacions polítiques que es presenten com anti-sistema. Són
els nous populismes d’extrema dreta o d’esquerra radical. El líder de
l’esquerra alternativa a França, la inquieta i indignada, ha escampat tots els
dubtes possibles, i més, sobre el sentit del seu vot. Especulava amb el seu
silenci. L’Església catòlica francesa també ha optat pel silenci. No així els
protestants, jueus i musulmans que han demanat votar contra Le Pen. L’any 1933
la passivitat dels catòlics i els comunistes facilità l’ascens de Hitler al
poder amb unes eleccions democràtiques. Ara, la passivitat és camufla amb la
indiferència.
L’escena política europea està
canviant, i més ha de canviar. Sembla que no hi ha espai pels partits polítics
tradicionals. A França ha guanyat una força política de molt curta volada que
no és ni partit. En Marche és un
moviment d’un any d’existència. Tot el que és nou en política fuig de les
velles fórmules dels partits tradicionals. No fa massa temps, aquesta fou la
carta de presentació de Podemos. Els
fets evidencien, però, que la lluita pel poder polític fa emergir les velles
pràctiques polítiques que es volien superar. La vella casta és substituïda per
una nova casta que reprodueix els vells tics. Res de nou.
Ara Macron haurà de
gestionar un núvol d’interessos que han votat al seu favor per evitar que surti
Le Pen. Alerta. Cinc anys són molts i molt fàcil fabricar nous desencisats i,
segons com vagin les coses, Le Pen només haurà d’esperar asseguda a la porta de
cassa seva per recollir el desengany dels electors. La seva proposta de nova estratègia
electoral i fins it tot de nom de la formació política va per aquí. D’això ho
saben molt els votants nord-americans de Donald Trump o els britànics del
Brexit. Macron ha d’administrar molts vots prestats, vots moguts per la port de
la pujança de l’extrema dreta, però també ha de saber gestionar unes grans
expectatives esperançades per un programa polític que ha volgut satisfer a
tothom. La partida del canvi polític tot just acaba de començar. Només falta
veure si els jugadors mouen amb responsabilitat les peces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada