diumenge, 7 de maig de 2017

Macron. La partida acaba de començar

França ha votat i Europa s’ha tranquil·litzat. Però, alerta. Els resultats electorals són un pausa dins d'un procés d’ampli abast de transformació de la societat europea. La vella societat europea està canviant i nosaltres amb ella. Els analistes indiquen que el descontent, perfectament fonamentat, de les classes mitges i populars l’estan capitalitzant les formacions polítiques que es presenten com anti-sistema. Són els nous populismes d’extrema dreta o d’esquerra radical. El líder de l’esquerra alternativa a França, la inquieta i indignada, ha escampat tots els dubtes possibles, i més, sobre el sentit del seu vot. Especulava amb el seu silenci. L’Església catòlica francesa també ha optat pel silenci. No així els protestants, jueus i musulmans que han demanat votar contra Le Pen. L’any 1933 la passivitat dels catòlics i els comunistes facilità l’ascens de Hitler al poder amb unes eleccions democràtiques. Ara, la passivitat és camufla amb la indiferència.

L’escena política europea està canviant, i més ha de canviar. Sembla que no hi ha espai pels partits polítics tradicionals. A França ha guanyat una força política de molt curta volada que no és ni partit. En Marche és un moviment d’un any d’existència. Tot el que és nou en política fuig de les velles fórmules dels partits tradicionals. No fa massa temps, aquesta fou la carta de presentació de Podemos. Els fets evidencien, però, que la lluita pel poder polític fa emergir les velles pràctiques polítiques que es volien superar. La vella casta és substituïda per una nova casta que reprodueix els vells tics. Res de nou. 

Ara Macron haurà de gestionar un núvol d’interessos que han votat al seu favor per evitar que surti Le Pen. Alerta. Cinc anys són molts i molt fàcil fabricar nous desencisats i, segons com vagin les coses, Le Pen només haurà d’esperar asseguda a la porta de cassa seva per recollir el desengany dels electors. La seva proposta de nova estratègia electoral i fins it tot de nom de la formació política va per aquí. D’això ho saben molt els votants nord-americans de Donald Trump o els britànics del Brexit. Macron ha d’administrar molts vots prestats, vots moguts per la port de la pujança de l’extrema dreta, però també ha de saber gestionar unes grans expectatives esperançades per un programa polític que ha volgut satisfer a tothom. La partida del canvi polític tot just acaba de començar. Només falta veure si els jugadors mouen amb responsabilitat les peces. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada