dilluns, 29 de maig de 2017

Ha començat el mes de Ramadà

Ha començat pels musulmans el mes sagrat del Ramadà. Durant aquest mes de durada lunar els musulmans seguiran escrupolosament una sèrie de rituals associats en aquest cinquè pilar fonamental de la seva religió. Segons la tradició islàmica el dejuni durant el Ramadà és una forma de mostrar la devoció a Déu, i, segons alguns teòlegs, entendre el patiment d'aquells que passen gana perquè no tenen que menjar.

El dejuni durant el Ramadà no és fàcil i encara és més difícil durant aquesta època, especialment per la prohibició no poder, des de l'alba fins a la posta del sol, menjar, o beure a més d’altres prohibicions. Després d’una llarga jornada de dejuni es celebra l'iftar; és el moment privilegiat de menjar amb familiars i amics. Són hores de festa, sense les privacions del Ramadà, que tornarà a mostrar el seu rigor a l’alba del dia següent. Tots els musulmans del món celebren aquest ritus preceptiu. En alguns llocs no es pot celebrar adequadament aquesta festa perquè hi ha restriccions a la llibertat religiosa. Aquest és el cas dels uigurs, musulmans xinesos, que ho tenen forà complicat per seguir el Ramadà. En altres països, el Ramadà es fa per llei, com és el cas d’Aràbia Saudita i els països del Golf Pèrsic, l'Iran i Pakistan. En aquests països hi ha l’obligació de fer el Ramadà. No es contempla el que és bàsic en tota la llibertat religiosa: la possibilitat de no creure ni practicar cap religió.

La imposició del Ramadà per llei, diuen alguns savis musulmans, és un contrasentit i va en contra del propi islam. Si el dejuni durant el Ramadà s’entén com és un acte de culte a Déu, només té sentit quan es fa sortint del cor i no per obediència a les lleis de l'estat o el control de la policia religiosa o de la pròpia societat. En aquest cas la pietat religiosa és falsedat i hipocresia. Alguns mestres de l’islam, categoria en la qual poden incloure’s imams i doctors en la llei, suggereixen que en el cas d’un Ramadà en condicions climatològiques extremes caldria flexibilitzar la seva pràctica. Es freqüent trobar musulmans que consideren que el seu mes sagrat, ple de significació religiosa i ascesi personal, ni pot imposar-se, a partir d’un patró de connivència amb les autoritats polítiques, ni pot conduir a una pràctica inhumana que, en determinades circumstàncies, pot alterar greument la salut dels practicants del dejuni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada