diumenge, 25 de juny de 2017

Els mutazilites II

El corrent mutazilí representà l’esforç d’un sector de l'islam per compaginar la religió amb la raó, el logos grec, i una lectura i comprensió dels textos islàmics molt allunyada de qualsevol fonamentalisme. Prenent com a referència l'evolució posterior dels corrents islàmiques en dos grans tradicions: la sunnita i la xiïta, es pot considerar que els mutazilíes, foren en el seu origen, eren una tercera via entre les dues corrents. Els mutazilíes es convertiren en una important escola teològica islàmica durant segles IX i X gràcies a la protecció rebuda per part d’alguns califes abbàssides. La tasca intel·lectual d'aquest moviment va ser molt important per a traduir i incorporar les principals obres filosòfiques gregues a la cultura àrab dels segles VIII i IX.

La teologia dels mutazilíes es fonamentava en el concepte de justícia de Déu. Per la centralitat teològica d'aquest concepte els mutazilíes van ser coneguts també com els Ashāb ul adl, els Partidaris de la Justícia. La seva visió de la justícia divina, com a fonament de la religió, partia de tres línies bàsiques. La primera, Déu és savi i just. Quan Déu actual ho fa perquè és savi i per aconseguir un objectiu. La següent línia argumental és que Déu no vol el mal i mai ho prescriu. L'última línia és una defensa del lliure albir. Déu no crea o condiciona les accions de les persones, siguin bones o dolentes, sinó que els individus són lliures, creadors i responsables de les seves accions. De tal manera, la justícia divina es complementa amb el lliure albir, ja que el premi i el càstig serien absurds si l'individu no gaudís de llibertat per triar entre el bé i malament. Com Déu és perfecte i just, no pot deixar de recompensar quan es fa el bé i castigar quan es fa el mal.


Una altra qüestió tractada pels mutazilíes, i molt relacionada amb el lliure albir dels individus, era el tema del mal al món. Com Déu, la màxima expressió de la justícia i la bondat, pot permetre el mal ?. La resposta a la pregunta està relacionada amb l'ús de la raó que Déu ha facilitat als individus per poder distingir el bé del mal. Per als mutazilíes el bé i el mal no estan compresos per l'escriptura revelada o la seva interpretació sinó per categories racionals que són establertes a través de la raó. És la raó, doncs, l'àrbitre final per distingir el bé del mal. Els mateixos designis de Déu són accessibles al pensament racional i la investigació, i és la raó l'encarregada de determinar el que és just i preceptiu en la religió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada