diumenge, 18 de juny de 2017

La tragèdia dLa tragèdia de la torre Grenfell com a metàforae la torre Grenfell com a metàfora

L’incendi a la torre londinenca de Grenfell i la forma com el govern de Gran Bretanya gestionà la tragèdia evidencien la magnitud de la incapacitat de les polítiques neo-liberals de resoldre els problemes del nostre temps. La construcció d’aquest edifici, i molt especialment la seva rehabilitació d’ara fa un any, evidencia que lluny estan aquestes polítiques dels objectius de la justícia social. L’ús de material prohibit o desaconsellat com ornamentació de façanes d’edificis alts per la seva alta combustió només és explicable per haver primat els criteris d’estètica urbanística, bàsicament per camuflar el caràcter social de l’edifici en un entorn d’habitatges benestants.

La total ignorància per part de les autoritats del districte a les queixes dels veïns per la manca de mesures preventives contra els incendis és una altra evidència de l’estat de la situació. Les autoritats governamentals britàniques són contràries, per raons ideològiques, a la idea de regulació per la qual cosa havien trobat injustificat una revisió de regulació específica de les mesures contra els incendis. Aquestes mateixes autoritats reaccionaren tard i malament al dolor dels familiars afectats per la tragèdia. La fredor i distància mostrada per la primera ministre amb aquests familiars és un símptoma més de la desconnexió mostrada per una determinada comprensió de la política. Els ciutadans volen ser comptats com actors de les polítiques públiques i no ser tractats com a súbdits. Els problemes percebuts pels ciutadans són importants, al menys així ho consideren ells, tinguin més o menys raó. La política freda i distant practicada per alguns governants contrasta amb la calidesa que molts ciutadans esperen avui de les autoritat públiques

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada