dissabte, 17 de juny de 2017

Glosses per la vida quotidiana

Confessar-se creient significa experimentar la confiança amb Déu. Tenim una dita catalana que diu: “Que Déu faci més que nosaltres” que expressa d’alguna manera aquesta idea. Hem de reconèixer que les persones som limitades i això ens porta a confiar amb la bondat divina com a font de seguretat. “El Senyor m’il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida ¿qui em pot esfereir”. (Salm 26,1-2). 

Més d'un cop hem sentit o hem dit l'expressió fer les paus. És una bona expressió que resumeix perfectament les actituds que calen tenir en l'ofici de la vida. Hem de saber reconciliar-nos amb les altres persones perdonant les seves ofenses. Dóna pau i saviesa en el cor. "Ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena , vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena" (Mt 5,23-24) 

La confiança dóna seguretat i pau a l’esperit. Hem d’aprendre a confiar amb altres persones. Cal obrir el cor i saber abandonar la falsa seguretat de pensar que som autosuficients per anar per la vida. Viure és confiar. “El Senyor m’il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida ¿qui em pot esfereir?”(Salm 26,1-2)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada