Hem de saber confiar amb nosaltres mateixos i amb les persones tenim properes o que podem trobar-nos en el camí de la vida. Hem de ser constants en la confiança i predisposar el cor per fer possible les nostres cerques i inquietuds. Obrir el cor a la confiança és començar a fer possible trobar allò que necessitem. “Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu i trobareu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren” (Lc 11,9-10)
La confiança és un sentiment cap a les altres persones que indica el convenciment que compliran els acords en què es basa la relació. La societat es basa en uns lligams de confiança mínims que permeten la convivència. L’experiència de la confiança alimenta també l’esperança
El Senyor m'il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?
(Salm 26)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada