La comprensió de la
transcendència i la pròpia vivència de Déu neixen d’una experiència íntima que
brolla de l’amor i l’estimació als altres. El coneixement ho fa comprensible
però no és la clau de volta que obre a l’esperit a comprendre el sentit el
misteri de Déu. « Arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot
coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.» (Ef 3,19)
Cada persona ha de
procurar testimoniar els principis que fonamenten la seva vida i procurar conviure
en harmonia amb les altres persones. Cal dedicar esforços per que això sigui
possible. Cal fer-ho pacientment sabent que no som perfectes i que, en alguns
moments, l’egoisme i les imperfeccions humanes ens fa sentir-nos febles. Quan
això passa, la mirada interior ajuda a superar aquesta sensació de debilitat.
La pregària és un bon recurs per asserenar-nos i trobar la pau interior. Visqueu
com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb
paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç
per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. (Lc 4,1-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada