El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de
Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la
vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el
que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos
transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la
voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2).
Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.
“En temps dels gots, llur rei Tótila havia sentit dir que el sant home tenia l'esperit de profecia. Anant cap al monestir, es deturà un tros lluny i li féu anunciar que venia. Tot seguit, se li trameté avís del monestir que hi anés. Ell, descregut com era, provà d'escatir si l'home de Déu tenia de debò l'esperit de profecia. A un escuder, anomenat Riggo, li va donar el seu calçat, el féu abillar amb vestits reials i li manà d'anar-se'n cap a l'home de Déu com si fos ell mateix en persona. Posà a la seva comitiva tres comtes preferits de la seva escorta, Vult, Roderic i Blidin, perquè caminessin al seu costat, tot simulant als ulls del servent de Déu que aquell era el rei Tótila. Va afegir-hi també altres acompanyants i escuders, a fi que, tant pels mateixos acompanyants com pels vestits de porpra, tothom cregués que era el rei”. Del llibre segon dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (capítol 14, «Descobriment de la simulació del rei Tótila»)
“Des de l'hora quarta fins a l'hora de celebrar la sexta, que es dediquin a la lectura. Després de sexta, en aixecar-se de taula, que reposin als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que llegeixi per a ell sol de manera que no molesti ningú”. Del capítol quaranta-vuit de la «Regla de sant Benet», «El treball manual de cada dia»
“En temps dels gots, llur rei Tótila havia sentit dir que el sant home tenia l'esperit de profecia. Anant cap al monestir, es deturà un tros lluny i li féu anunciar que venia. Tot seguit, se li trameté avís del monestir que hi anés. Ell, descregut com era, provà d'escatir si l'home de Déu tenia de debò l'esperit de profecia. A un escuder, anomenat Riggo, li va donar el seu calçat, el féu abillar amb vestits reials i li manà d'anar-se'n cap a l'home de Déu com si fos ell mateix en persona. Posà a la seva comitiva tres comtes preferits de la seva escorta, Vult, Roderic i Blidin, perquè caminessin al seu costat, tot simulant als ulls del servent de Déu que aquell era el rei Tótila. Va afegir-hi també altres acompanyants i escuders, a fi que, tant pels mateixos acompanyants com pels vestits de porpra, tothom cregués que era el rei”. Del llibre segon dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (capítol 14, «Descobriment de la simulació del rei Tótila»)
“Des de l'hora quarta fins a l'hora de celebrar la sexta, que es dediquin a la lectura. Després de sexta, en aixecar-se de taula, que reposin als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que llegeixi per a ell sol de manera que no molesti ningú”. Del capítol quaranta-vuit de la «Regla de sant Benet», «El treball manual de cada dia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada