Es bo reconèixer i acceptar les nostres limitacions. Per més que ens esforcem per actuar bé podem prendre decisions equivocades. Necessitem trobar moments de serenor interior per adonar-nos que necessitem canviar i ser millors persones, capaces d’estimar més i acollir els altres amb amor. "Sempre tinc els ulls posats en el Senyor, que allibera els meus peus del parany. Mireu-me i compadiu-vos de mi, que em senyo sol i desvalgut". (Sl 25,15)
Hem de perdonar de tot cor. Simplement, hem de perdonar les ofenses que ens han fet. Ho hem de fer sincerament. Les rancúnies i les revenges ens empobreixen espiritualment. No hem d’esperar que les persones que ens hagin ofès facin el primer pas. Hem de ser nosaltres els que prenguem la iniciativa del perdó. Pot semblar impossible i difícil però la reconciliació permet superar tot conflicte i construir una societat pacificada. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»”. (Mt 18,21-22).
Hem de ser persones de principis i valors. Cada dia tenim moltes oportunitats per practicar-los i ser-ne testimonis davant dels altres. Hem de saber mantenir aquests principis i valors que sostenen la nostra vida. Per això és bo acollir les paraules sàvies que ens ajuden espiritualment i saber-les contrastar amb el que fem. “El meu Déu, m'ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu quan sereu al país on entrareu per prendre'n possessió. 6 Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: "Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!" ” (Dt 4,5-6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada