divendres, 1 de març del 2019

Glosses per la vida quotidiana

No podem tancar-nos en nosaltres mateixos i no demanar ajuda quan ho necessitem. Ser capaços de demanar ajuda ens fa més grans i alhora ens fa més sensibles a les necessitats de les altres persones. Si pensem que som autosuficients, aleshores ens tornem dèbils i insensibles a qui necessitin la nostra ajuda. “¿Dius que us ajudi si puc? «Tot és possible als qui creuen». El pare del noi exclamà «Ja crec, però ajudeu-me a creure més»” (Mc 9,23-24) 

La vanitat, el protagonisme, l’autocomplaença, l’orgull i les seves derivades acostumen a ser males conselleres. Elles ens fan creure superiors als altres fins el punt que en lloc de servir-los, en servim d’elles. Poden caure en la temptació de sentir-nos superiors als altres i sobrevalorem les nostres possibilitats en lloc de reconèixer les nostres limitacions. “Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots” (Mc 9,35). 

Els cristians no tenim ni el monopoli de la veritat ni del bé. En la societat hi ha moltes persones i iniciatives que són exemples de fer el bé i testimoniar la veritat. Hem de saber descobrir els signes dels temps que són la mostra d’aquestes realitats perquè elles són també evidències del que creiem. “N'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús respongué: «No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres»”. (Mc 9,38-40).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada