divendres, 12 de desembre del 2008
La religió no és una qüestió privada
El debat del lloc de la religió en l’espai públic ve de lluny. Els partidaris del laïcisme excloent sempre han sostingut que la religió és una qüestió privada que no té lloc en l’espai públic. Però les evidències mostren que la religió segueix present en l’espai públic malgrat la secularització de la societat. Probablement perquè els dos fenòmens no són excloents. Crec que cal substituir el vell paradigma públic-privat, formulat com un antagonisme per una descripció més fidel del que està passant en realitat. La religió en la societat contemporània no és una qüestió privada, és una experiència personal que té una expressió social. De tal manera que el nou paradigma és personal-social i els dols pols, que no són antagònics, sinó complementaris, s’expressen en l’espai públic. Per la qual cosa els poders públics, i molt especialment, l’acció de govern han de garantir la presència de la religió en l’espai públic amb normalitat i en igualtat de condicions que altres creences o cosmovisions.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De fet, si fos una qüestió només privada no se'n parlaria tant.
ResponEliminaTotalment d'acord amb el que dius, Jordi. L'error sovint és considerar que la religió és una qüestió privada perquè encara recordem el nacionalcatolicisme.
ResponEliminaFelicitats pel nou bloc!
Marcel
A mi em sembla que l'exabrupte d'intentar excloure la "religió" de la palestra pública és més un acte reactiu que gaire meditat, que en realitat es barregen moltes coses i que fonamentalment és provocat per la mateixa "religió". Podem entretenir-nos a teoritzar tant com vulguem a nivell de la persona (i fer-nos petites o grans preguntes totes elles molt interessants i constructives, com les que comentes tu, Jordi, hi estic d'acord), però a la pràctica i a nivell col·lectiu tenim: CEE, Concordats, COPE, alguns Bisbes visiblement poc evangèlics... És a dir, que la reacció "laica" coincideix molt amb un augment de la bel·ligerància fonamentalista de la pròpia "religió". Quan s'entra en el joc del poder ja passen aquestes coses. El que no entenc és com els "laics excloents" són encara tan moderats! I sí, és un debat que "ve de lluny" (nacional-no-sé-què? —jo era molt petit aleshores). La solució? Jesús va dir no sé què d'una altra galta... algú ha provat si funciona? Jo no sé si podria...
ResponEliminaUna abraçada!