La força interior

Durant aquests dies d’Advent he reflexionat el sentit d’una afirmació que vaig sentir a l’arquebisbe Claudio Maria Celli en la seva recent estada entre nosaltres. Monsenyor Celli afirmà: cal experimentar la força interior de Sant Pau. Per sort, va saber explicar com es feia això. Es tracta, digué monsenyor Celli, de viure l’experiència de la trobada personal amb Jesús tal como ho feu Sant Pau. Cóm es fa això? Cal escrutar la vida per descobrir els moments on la trobada en Jesús es possible. Quins són aquests moments? Formalment se’ns diu: allí on hi ha sofriment es fa visible la creu de Jesús i la seva resurrecció. Dient-ho amb paraules més properes diria: fer possible l’amor en la vida quotidiana; ser amable cada dia; saber posar un somriure gratuït; mostrar interès per les altres persones; i tantes altres coses que fan més agradable la vida als demés. Al capvespre, quan el dia s’esmuny en la fosca, cal introduir un temps de silenci per tal de descobrir aquests moments de trobada en Jesús durant el dia. Al fer-ho, serà llavors quan s’experimenta una petita força que brolla de dins. Voldria acabar aquesta reflexió amb una pregària que he llegit en el darrer llibre de Paul Auster Un home en la foscor. Quasi bé al final de la novel·la el protagonista recorda una pregària de la seva difunta esposa: estimat Déu, omple el buit del meu interior i ensenyem a estimar, a ser indulgent, a entregar-me als demés.