El bosó d’Higgs

Gran descobriment, s’ha trobat el bosó d’Higgs. Gràcies això es podrà saber que va passar en el moment màgic de l’inici de l’univers. El moment en el qual, després de la foscor s’encengué la llum de la creació. L’instant en el qual del no res es passà al tot. A la massa, per més petita que fos. Però, ¿què hi havia abans de la foscor?. La pregunta no pot ser el no res, perquè si és el no res, la inexistència, per definició, no és i per la qual cosa no ocupa cap espai, per petit i insignificant que sigui. Fins aquest punt arriba la ciència i és una gran satisfacció humana saber que la intel•ligència de les persones hagi pogut arribar fins aquest punt.

A la pregunta sobre la foscor cadascú pot trobar-hi la resposta que vulgui. Els partidaris de les teories creacionistes ben segur que expliquen que Déu era qui estava atent a intervenir des de abans del no res. Hi ha cristians creacionistes que ho fonamenten amb el relat de la creació bíblic. Les teories creacionistes avui es troben a les bases de la majoria dels fonamentalisme religiosos, siguin cristians o musulmans. Però, hi ha altres possibilitats per situar la presència de Déu en la història del univers. Per exemple, aquest Déu és el que acompanya als homes en el desenvolupament de la seva intel•ligència i la facilita. La mirada humana descobreix la condició de Déu en l’interior dels homes i quan aquests miren els misteris de l’existència. “Homes de Galilea, per què esteu mirant al cel” diem el dia de l’Ascenció. El Déu en la història i el Déu de la història és el que fa intel•ligible la humanització de les societats. Segur que Déu està encantat amb el bosó d’Higgs.