Moral i política

La dignitat de tota persona, el respecte dels drets humans, el bé comú han de ser els criteris reguladors de tota l’acció política. La legitimitat democràtica formal d’una llei, per exemple, no li atorga la legitimitat moral. La visió positivista del liberalisme no pot aplicar-se sens més. Per més democràtiques que siguin lleis han d’estar sustentades sobre uns valors morals que vertebren la societat. La formalitat no pot prevaldre sobre la moralitat. El valor democràtic de les lleis no rau en la legitimitat del procés, que també, sinó en els principis i virtuts que justifiquen les decisions preses i els acords adoptats o els consensos generats.

La Doctrina Social de l’Església és clara en aquest sentit: “una autèntica democràcia no és el resultat d’un respecte formal de regles, sinó el fruit de l’acceptació convençuda dels valors que inspiren els procediments democràtics: la dignitat de tota persona humana, el respecte dels drets de l’home, l’assumpció del «bé comú» com a fi i criteri regulador de la vida política. Si no hi ha un consens general sobre aquests valors, es perd el significat de la democràcia i es compromet la seva estabilitat” (Compendi 407). La doctrina social de l’Església indica que un dels riscos més grans per les actuals democràcies en el relativisme ètic, que porta a considerar que no existeix un criteri objectiu i universal per establir el fonament i la jerarquia correcta dels valors.

La Doctrina Social de l’Església considera que es freqüent trobar corrents polítiques que afirmen que no existeix cap veritat última que guiï i orienti l’acció política. Si això és les idees i les conviccions poden ser fàcilment instrumentalitzades per a fins de poder. Per això una democràcia sense valors pot esdevenir una nova forma de totalitarisme obert o encobert. El caràcter moral de la democràcia no és automàtic, “sinó que depèn de la conformitat a la llei moral a la qual, com qualsevol altre comportament humà, s’ha de sotmetre: és a dir, depèn de la moralitat dels fins que persegueix i dels mitjans de què se serveix” (Compendi 407)