A la vista d’algunes decisions polítiques preses en els darrers dies m’he preguntat novament sobre la dimensió moral de l’acció de govern. Novament la relectura del Compendi de la Doctrina Social de l’Església m’ha aportat la comprensió justa d’aquesta qüestió. La doctrina social dóna un mandat clar al decisiór polític. “En el seu camp específic (elaboració de les lleis, activitat de govern i control sobre aquesta), els elegits s’han de comprometre a cercar i a realitzar allò que pot ser útil per al bon funcionament de la convivència civil en conjunt. L’obligació dels governants de respondre als governats no implica de cap manera que els representants siguin simples agents passius dels electors. El control exercit pels ciutadans, en efecte, no exclou la necessària llibertat que han de tenir els elegits a l’hora de desenvolupar el seu mandat amb relació als objectius que cal assolir: aquests no depenen exclusivament d’interessos de part, sinó en una mesura molt més gran de la funció de síntesi i de mediació amb vista al bé comú, que constitueix una de les finalitats essencials i irrenunciables de l’autoritat política” (Compendi nº 409).
Per això el que tenen “tenen responsabilitats polítiques no han d’oblidar o infravalorar la dimensió moral de la representació, que consisteix en el compromís de compartir les sorts del poble i cercar la solució dels problemes socials. Des d’aquesta perspectiva, autoritat responsable significa també autoritat exercida mitjançant el recurs a les virtuts que afavoreixen l’exercici del poder amb esperit de servei (paciència, modèstia, moderació, caritat, esforç de compartir); una autoritat exercida per persones capaces d’assumir autènticament com a finalitat del seu obrar el bé comú i no el prestigi o l’adquisició d’avantatges personals” (Compendi 410). Actituds ben allunyades de l’exercici arrogant del poder o de la consideració que la majoria parlamentària atorga la dimensió moral de la decisió política. Aquesta tensió, entre bé comú i rellevància política hauria de presidir totes les reflexions sinceres dels polítics cristians.
En aquest sentit, els polítics cristians han d’assumir que “l’antropologia cristiana introdueix les realitats del treball, de l’economia, de la política en una perspectiva original, que il•lumina els autèntics valors humans i inspira i sosté el compromís del testimoniatge cristià en els múltiples àmbits de la vida personal, cultural i social. (...) En aquest sentit, la doctrina social evidencia que el fonament de la moralitat de tota actuació social consisteix en el desenvolupament humà de la persona, i concreta la norma de l’acció social en la correspondència al veritable bé de la humanitat i en el compromís adreçat a crear condicions que permetin a tothom de realitzar la seva vocació integral” (Compendi nº 522)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada