divendres, 6 de juliol del 2012

Imitadors de Crist


Conec politics cristians que amaguen la seva fe. Però també conec altres politics que, s’afirmen cristians i expressen amb vehemència la seva condició creient especialment quan han d'opinar sobre bioètica i afins, especialment sobre moral sexual i similar. A la vegada, també conec, polítics cristians que viuen en silenci la seva condició creient sense cap pont de connexió entre l'esfera política i la religiosa. I, finalmente, hi ha polítics que viuen amb normalitat la seva condició creient i quant tenen oportunitat manifesten les raons de les seves esperances.

Sant Pau en la seva carta als cristians d’Efes deia “que mai no surtin mai de la vostra boca paraules desagradables, sinó bones, que deixin bon regust als qui les senten, dites sempre en el moment oportú i amb la intenció de fer el bé” (Ef 4, 29). Aquestes paraules estan plenes de raó. Una persona m’ha fet notar que aquests mots haurien de ressonar en força en l’àmbit polític. De forma general, aquest aforisme hauria de ser vàlid en política i, de forma especial, ho haurien de practicar amb tenacitat els politics cristians. Els cristians hem de tenir un comportament que ens faci imitadors de Crist. Ell, i els sants de Deu, són models que haurien de ser imitats. Així els cristians ens distingiríem, no nomes pel que diem, sinó també pel que fem. Gràcies a aquesta coherència seriem avui mes creïbles en la nostre societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada