L’ètica de les decisions polítiques

¿On es troba la fonamentació ètica de les decisions polítiques?. Aquesta pregunta és central en la doctrina social de l’Església catòlica. També hauria de ser una qüestió que tot polític es plantegés sovint.  El papa Benet XVI ha intentat respondre a aquesta pregunta. En una intervenció a Westminster Hall - City of Westminster Viernes el 17 de setembre de 2010 afirma:  “la tradició catòlica manté que les normes objectives per a una acció justa de govern són accessibles a la raó, prescindint del contingut de la revelació. En aquest sentit, el paper de la religió en el debat polític no és tant proporcionar aquestes normes, com si no poguessin conèixer-les els no creients. Menys encara proposar solucions polítiques concretes, alguna cosa que està totalment fora de la competència de la religió. El seu paper consisteix més aviat a ajudar a purificar i il·luminar l'aplicació de la raó al descobriment de principis morals objectius”

Les perspectiva aportada per Benet XVI és atorgar un paper “corrector” de la religió respecto a la razón. Pel Papa aquest paper “no sempre ha estat benvingut, en part a causa d'expressions deformades de la religió, tals com el sectarisme i el fonamentalisme, que poden ser percebudes com a generadores de seriosos problemes socials. I, a la vegada, aquestes distorsions de la religió sorgeixen quan es presta una atenció insuficient al paper purificador i vertebrador de la raó respecte a la religió”. Així raó i religió es fecunden i el seu diàleg aporta un horitzó útil pel discerniment ètic en la política.

Benet XVI considera que “sense l'ajuda correctora de la religió, la raó pot ser també presa de distorsions, com quan és manipulada per les ideologies o s'aplica de forma parcial en detriment de la consideració plena de la dignitat de la persona humana. Després de tot, aquest abús de la raó va ser el que va provocar la tracta d'esclaus en primer lloc i molts altres mals socials, en particular la difusió de les ideologies totalitàries del segle XX. Per això desitjo indicar que el món de la raó i el món de la fe - el món de la racionalitat secular i el món de les creences religioses - necessiten un d'un altre i no haurien de tenir por d'entaular un diàleg profund i continu, pel bé de la nostra civilització”  Totes aquest paraules foren pronunciades per Benet XVI en la seva trobada amb representants de la societat britànica en ocasió del seu viatge a Gran Bretanya l’any 2010.