A la sortida del
metro una persona m’ha entregat un anunci d’un sanador de tots els mals. Sana i
cura a hores concertades. L’altra dia, una església pentecostal em convidava a
assistir a un congrés on una de les seves ponències central estava centrada sobre els seus miracles. Davant de tanta
oferta de miracles i sanacions em pregunto ¿quin paper tenen els miracles en la
meva fe?, ¿són essencials o formen part de la categoria d’assumptes perifèrics?-
Reconec tenir
dubtes en respondre adequadament a la qüestió dels miracles perquè,
possiblement, no formulo correctament la pregunta. La meva fe en Jesús és una i
considero que l’he d’admetre amb tota la seva dimensió. Si es així, he de reconèixer
que els miracles formen part de l’essència del Crist. Ell i els seus deixebles
estan cridats a fer-ne. “Jesús començà a
blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien
convertit” (Mt 11,20) o “Israelites,
escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar
davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles,
prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou” (Ac 2,22).
L’essència del
miracle és tenir fe “no va fer allí
gaires miracles, perquè ells no tenien fe” (Mt
13,58) . Pot ser des de l’experiència de la fe el miracle i axiò fa més comprensible
la pregunta: ¿què és un miracle?. La sanació i la guarició no semblen formar
part dels miracles de Jesús, ja que Mateu els separa: “no pogué fer allí cap miracle; tan sols va
curar uns quants malalts, imposant-los les mans” (Mt 6,5). Segueixo amb ,la
mateixa pregunta que deixo per seguir reflexionant: ¿quin són els miracles de
Jesús?, ¿quin paper ocupen els miracles en la meva fe?, ¿espero en els
miracles?, ¿els miracles m’ajuden a tenir esperança, o l’esperança m’ajuda a
confiar en els miracles?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada